Un Sol, fa, nits de festa molt especial

Un Sol, fa, nits de festa molt especial

El divendres 24 de maig va tenir lloc una nova sessió del SOL, FA, NITS DE FESTA. Aquesta vegada se sumava una celebració molt important per al Cor, el seu Xè aniversari.

A les 21 hores començava el concert que presentava un repertori de tretze cançons. Una per cada any d’existència del Cor, més tres de regal. “Vula Botha” va iniciar la vetllada i va donar pas al relat de deu anys de singular aventura.

Tot va començar un gener del 2009, quan una dotzena de persones van coincidir en les ganes de reservar-se una estona a la setmana per cantar amb altres. En aquell moment no tenien ni idea d’on els portaria aquell propòsit, ni quant duraria, ni quantes persones es trobarien en el camí… probablement això és el que feia tan singular aquesta aventura, que els ha portat a complir deu anys. El primer concert del cor va ser el 10 de juny de 2009, van presentar la cançó “Que tinguem sort” de Lluís Llach. Ara, la tornen a interpretar  una mica més treballada i amb major assoliment tècnic, però amb el mateix desig que aleshores. Després de l’estiu del 2009, el cor va reprendre la seva activitat i va multiplicar per 2 el nombre de cantaires. Ja en aquell moment va aparèixer un tret que els agrada i que no han perdut mai, és un cor que compta amb membres molts joves, un grapadet de cantaires han vist canviar la seva veu cantant al cor, i també amb membres ja sèniors. Sovint hi ha hagut pares-mares i fills-filles compartint aquesta activitat i gaudint-la junts. I fins i tot, tres generacions de la mateixa família.

El repertori del concert va ser un recull emotiu i cronològic d’aquelles obres que més han gaudit. Per això del 2010 no podia faltar “La Reina del Placer”, una havanera que van fer durant molt de temps i que en aquesta ocasió s’han vist capaços de fer-la a quatre veus.

A partir del 3r o 4t any de la vida del Cor, van començar a crear una mínima estructura organitzativa. Un grup de més de 30 persones que es troben setmanalment necessiten pactar un mínim funcionament: fer llistes, rebre els nous cantaires, organitzar concerts…

Una altra cosa que cal fer al Cor, és triar el repertori. En això, el Cor de l’Ateneu ha estat ben peculiar. Al llarg d’aquests deu anys s’ha fet de maneres diferents, però sempre partint de les propostes dels cantaires. De vegades cançons que ni tan sols havien estat pensades per a ser cantades per un cor. I de tant en tant, i sense negociació, algun caprici de la Marta!!!! En total, 96 peces diferents que han ofert en concert durant aquests 10 anys. Un repertori ben variat, gens temàtic, però amb un poderós fil conductor: gaudir i compartir cada concert amb el públic.

Durant aquesta dècada, prop de 100 persones han cantat al cor i aquesta és la veritable riquesa del grup. Alguns hi són des del principi, altres s’han anat afegint, alguns cantaires ho han deixat temporalment i després s’hi han tornat a enganxar, alguns van venir al concert i es van animar a cantar un parell de cançons… També es va recordar a aquells cantaires que ja no són entre nosaltres, però que formen part de la història del grup.

El 2014, el cor va celebrar el seu Vè aniversari i va ser el moment d’enfrontar-se a nous reptes. “For the longest time” va suposar un esforç tècnic important però també una oportunitat per  créixer, incorporant noves veus. Va ser, aleshores, quan van decidir el nom de la formació, el Cor de l’Ateneu, el que batega cada dimecres al vespre.

Les formacions corals són llocs de construcció col·lectiva, de sumar, d’escoltar, d’ajustar, d’equip… El Cor de l’Ateneu, sense proposar-s’ho, ha estat un lloc on s’han fet amics, on estan pendents els uns dels altres, on s’amoïnen quan hi ha motius i, sobretot, on es comparteixen rialles cada setmana. Han hagut de posar-se d’acord en moltes coses, entre elles la qüestió de l’uniforme. Després de moltes anades i tornades es va decidir que anirien de negre i vermell.

El curs 17-18 el treball es van centrar  en dos estils musicals. D’una banda cançons africanes, la majoria d’elles apreses a la matinal anual de formació que des de fa 4 anys tenen  amb la Michèle Alderete. I d’altre els boleros, dels quals van cantar al concert “Solamente una vez”, acompanyats per la Clàudia Fleta (clarinet) i la Lucia Uribe (violoncel).

Per acabar, van interpretar amb ex cantaires dues cançons (“Tourdion” i “Ipharadisi”) acompanyats pel Martí Fleta (Percussió). Va ser la millor manera de donar fi a aquesta vetllada tan especial; on emocions, records i, sobretot, música van omplir els cors dels presents. Les paraules finals llegides pel Gabriel Fleta, que va fer la locució del relat durant el concert, van ressonar per tota l’església juntament amb els aplaudiments:

“Gràcies per aquests deu anys d’acompanyar-nos. De rebre’ns sempre amb una mirada que ens dóna confiança, d’escoltar i sentir el que us volem transmetre, d’encaixar amb discreció aquelles interpretacions menys reeixides, que n’hi ha hagut, de fer-nos saber que us agrada el que fem, de dir-nos tantes paraules boniques, de dedicar-nos tants somriures i aplaudiments… Deixeu que ara siguem nosaltres qui us aplaudim!!!!”

A aquestes paraules s’han d’afegir els agraïments recollits al programa de mà, 10 anys de cançons 2009-2019, tan bé elaborat per a aquesta ocasió, que diuen així:

“Gràcies a tu, som com som!
Gràcies a les prop de 100 veus que durant aquests anys han format part del cor.
Gràcies a les que fa 10 anys que hi són.
Gràcies a les que s’han afegit, sempre sumant.
Gràcies a l’Ateneu que ha fet possible l’existència del cor.
Gràcies al públic que des del primer dia batega amb nosaltres.
És per això, que gràcies a tu, som com som i ens agrada!”

I hauríem d’afegir:

“Gràcies a la Marta Giralt per dirigir el cor des dels seus inicis i transmetre l’energia necessària per a cohesionar-ho com a grup que camina junt cap a nous reptes”.

Per molts anys més, Cor de l’Ateneu!

 

 

Entrades relacionades

Deixa un comentari