Sandra Novillo

Sandra Novillo

Tot just ahir vaig llegir el número de primavera de la revista [ALS LÍMITS] (2001), el 5è, que m’havia donat el Salva, perquè jo no el vaig veure. El cas és que he decidit amb mi mateix fer el retrat de la revista en ella mateixa.

La revista va néixer de l’impuls de la il·lusió d’uns companys immersos en el projecte de transformació social del barri, allà on no arriben els polítics o on no hi volen arribar.

L’existència de la revista ens ha fet descobrir molta gent que ni sabíem que hi participava a l’Ateneu (com a mínim jo no ho sabia). Hem vist les diferents activitats que es fan a l’Ateneu i al Centre Obert, a l’Esplai Borinot, al grup de Joves, al Grup de Dones, al de Formació i fins i tot activitats on participava l’Ateneu dins d’una realitat global. En definitiva, hem sabut veure el somriure dels nens i nenes, homes, dones, nois i noies que donen alegria a l’Ateneu i al barri.

Hem conegut la relació barri-Ateneu, Ateneu-barri i hem sentit l’impuls de participar-hi. Hem sentit les ganes de treballar o “lluitar tota la vida” (com recorda la màxima que hi ha a la porta de la parròquia de Sant Roc). A mi em sembla que aquesta és, o podria ser, la filosofia de l’Ateneu: Integrar les idees i les fantasies per transformar. I per què ara? Per què el número 5 i no un altre?

Doncs, perquè de fet, el número de primavera de [ALS LÍMITS] és verd, i amb la trajectòria de [ALS LÍMITS] es configura un arc de Sant Martí que canvia de colors i així fomenta la diversitat i reafirma la identitat personal i la col·lectiva en una integració de finalitats.

El número 5, era d’un verd esperança, primaveral. Tot floreix i tot és clar a la terra (potser de vegades el fum de la guerra i la globalització del capital no ens ho deixen veure). Els nens somriuen i viuen diferent i tenen experiències. Els articles d’aquest número són estimuladors, plens de joia i d’empenta i així que m’he dit… mira tu, pensant en el número sis… vull afirmar amb seguretat que avui comença tot, i no acaba.

Amb molt de gust i identificació:

la senyu, el profe o l’Albert…

Sé que això si es decideix publicar passarà per les mans treballadores i correctores de la Sandra i el Jordi o només d’un d’ells, però és part de la feina per aquesta transformació.

Sandra i Jordi… (2001)

Gràcies Albert, tots estem en transformació… nosaltres també.
Transformem… és llei de vida.

Entrades relacionades

Deixa un comentari