Que n’és d’important el ritme!

Que n’és d’important el ritme!

Una nova jornada de formació va reunir de nou, el dissabte 13 de febrer, als components del Cor de l’Ateneu i a uns quants convidats sota les xiuxiuejants paraules de Michèle Alderete.

Que gratificant és gaudir amb la música! Des del primer minut la directriu estava marcada: no som veus individuals, el cor ha de ser una sola veu. Michèle va saber guiar-nos, gràcies a la seva experiència primer com a concursant i després com a coach de l’Oh happy day, per l’ànima de dues peces d’origen africà.

El matí va començar amb un petit esmorzar que ens va servir per escalfar motors i posar-nos a la recerca dels ritmes necessaris per trobar la cançó. La coordinació individual i posteriorment amb la resta del cor van ser les primeres consignes a treballar. La combinació no és fàcil, aconseguir que tots els batecs coincideixin exigeix ​​molta concentració individual i col·lectiva.

Però el treball d’aquests ritmes ens va ajudar a ficar-nos en les cançons. primer Vula Botha, un crit de llibertat, que transmet l’alegria que un món millor és possible i la música en pot contribuir decisivament. I després, Akanamandla, un peça que serveix per allunyar el mal de tots aquells que la canten.

Aquesta darrera melodia exigeix ​​una especial coordinació ja que les sopranos entren abans i després la resta de les cordes. Mantenir les quatre veus cantant la mateixa lletra a diferents temps té un grau de dificultat extra, però el resultat és aclaparador i molt satisfactori.

Gràcies Michèle per fer-nos passar un matí ple de ritme i ajudar-nos a que les nostres veus puguin cantar afinades i precises. Gràcies per portar al nostre cor aquesta musicalitat cubana que desprens. Gràcies per mostrar-nos la tècnica necessària per muntar una peça i la necessitat de mostrar l’esperit de la música que cantem. Gràcies, en definitiva, per haver tingut l’honor d’haver estat dirigits per algú que estima la música per damunt de tot.

Entrades relacionades

Deixa un comentari