L’Independent • L’idioma d’acollida, un pont entre la nostàlgia i la convivència

Diverses iniciatives volen promoure la participació de les persones immigrants als barris de Badalona mitjançant l’aprenentatge lingüístic

Augusto Magaña – 08/06/18

La Saadia fa només un any i mig que és a Catalunya, però, si li preguntes, ja et pot explicar en català la informació bàsica sobre la seva persona: 39 anys i nascuda al Pakistan. Des de fa uns quants mesos és alumna del projecte de Formació de Dones ‘Laila’, que organitza la Fundació Ateneu Sant Roc. Està aprenent català i castellà al mateix temps i, tot i que fa poc temps que viu a Badalona, no es talla a l’hora de comunicar-se. ‘Estic aprenent català pels meus fills, que estudien a l’escola, i per comunicar-me millor amb les persones del meu voltant’, assenyala la Saadia. Quan parla en català se li nota que encara li costa, però a l’Ateneu li han ensenyat que no ha de tenir por d’equivocar-se. Deixa caure les paraules i es menja alguns pronoms i preposicions, però se li veu orgullosa i feliç de poder-se fer entendre. ‘Ara jo entenc millor el meu voltant perquè jo sé que en anglès és ‘exit’ però aquí al metro posa ‘sortida’ i aquesta era una nova paraula per mi. Són coses simples, petites, però que importen’, ressalta.Només a Badalona hi ha al voltant de 33.400 persones nascudes fora d’Espanya, segons les dades de l’Idescat. Per molts d’aquests immigrants, la llengua és una barrera a l’hora de relacionar-se amb els veïns i conviure al barri. És per aquest motiu que a Badalona han sorgit al llarg dels anys diverses iniciatives, com el projecte ‘Laila’, que es converteixen en llocs d’acollida pels estrangers. Projectes que, amb l’excusa d’aprendre un nou idioma, fan que aquests immigrants participin de la vida del seu barri.

A més, per a la gent nouvinguda l’aprenentatge dels idiomes locals s’ha convertit també en una eina per millorar la seva qualitat de vida. La Saadia, per exemple, gràcies al suport de les seves educadores ha pogut trobar activitats esportives pels seus fills i ara fins i tot està pensant fer un curs d’inserció laboral.

“Els objectius principals de ‘Laila’, a banda d’ensenyar la llengua, perquè no som una escola d’adults, sinó una fundació, l’objectiu és d’acollida, que vinguin, que se sentin a gust i que puguin relacionar-se amb la gent”, explica la coordinadora del projecte, Neus Gutiérrez. A les classes intenten treballar a partir dels “centres d’interès” de les alumnes, sobretot amb temes relacionats amb la vida diària, com l’habitatge, la salut, l’educació dels fills, etc. A més, també realitzen tallers, xerrades i activitats al carrer per afavorir que es relacionin amb el barri.

Només el 2017 van passar 138 dones, d’entre 16 i 55 anys, per les aules del projecte ‘Laila’. Ara mateix tenen dos grups de classes de català, sis de castellà i una llarga llista d’espera de dones del barri que volen aprendre les llengües locals. “És un degoteig continu, pràcticament cada dia hi ha gent que ve”, ressalta la coordinadora de la fundació, Pilar López Díaz. Però l’Ateneu Sant Roc no té els recursos humans ni econòmics per fer front a la demanda.

Amb només quatre educadores contractades, el projecte no podria tirar endavant si no fos pel suport de prop de 14 voluntàries. A més, la fundació se sosté amb un pressupost total de 674.997 euros, dels quals només un 16% (a prop dels 107.000 euros) es destinen al projecte de formació de dones. La demanda que rep l’Ateneu és tan gran que moltes vegades han de derivar les persones interessades a altres projectes semblants, com l’associació Ponts per la Pau, que porta diverses iniciatives de formació i atenció de persones nouvingudes.

 

Ensenyar la llengua i obrir les portes dels barris

Nadia Ghulam va néixer a l’Afganistan i des de fa 12 anys que viu a Catalunya. Va arribar-hi gràcies a un programa d’assistència internacional, per tractar-se les ferides que li va deixar una bomba que va caure a casa seva quan només tenia sis anys. Ara, però, és la fundadora i presidenta de Ponts per la Pau, una ONG des d’on imparteixen classes de castellà i realitzen activitats per fer que els nouvinguts participin en la ciutat i coneguin els seus serveis.

Només el 2017 van atendre prop de 270 persones als seus diversos projectes i activitats. Ghulam explica que va fundar l’associació per donar entitat al grup de professores voluntàries que li van ensenyar a ella a parlar castellà i català. “Em van obrir les portes per conèixer la ciutat que em va acollir. És com si m’hagués integrat gràcies a la llengua i a l’acompanyament d’aquestes dones voluntàries”, assenyala.

A l’ONG realitzen les seves classes de castellà per nouvinguts a Can Cabanyes i al col·legi Santíssima Trinitat, a Artigues. Per les classes de català, en canvi, tenen un conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), a on hi dirigeixen les persones interessades en aprendre català. També organitzen activitats culturals i de lleure amb persones nouvingudes. L’objectiu de Ponts per la Pau, segons la seva presidenta, és que els immigrants entenguin que si s’impliquen i s’ajunten amb altres persones poden sentir-se acollits i convertir Badalona en casa seva.

Hi ha persones que viuen a Badalona des de fa molts anys i pràcticament no coneixen la ciutat, perquè ‘només la veuen com un lloc per dormir’, segons Ghulam. La presidenta de Ponts per la Pau explica que això passa perquè quan un immigrant deixa el seu país moltes vegades ho fa ‘amb un dol’, perquè en realitat no vol deixar la seva terra. ‘Quan vaig arribar aquí, jo volia estar a casa meva i no sortir, no volia ni veure el sol. Ara penso: que bé que em van fer sortir de casa!’, recorda. Precisament, segons Ghulam, aquest ‘tancament’ és el que fa que molts immigrants passin molt de temps sense aprendre ni el castellà ni el català.

Ghulam assenyala que ella va aprendre el català perquè les seves professores voluntàries van ser molt perseverants a l’hora de fer-la participar de les activitats del seu barri i de la ciutat. Per això, ara ella vol fer el mateix però amb altres immigrants. “Moltes vegades la gent diu ‘aquests no s’integren’, però quantes vegades ens molestem en anar a Llefià i a Sant Roc per parlar amb les dones d’allà i convidar-les a venir al centre? Per ajuntar aquests barris es necessita gent amb molta perseverança”, manifesta.

Tot i que no hi ha xifres exactes sobre el coneixement del castellà a Badalona —les més concretes són les de l’àrea metropolitana de Barcelona, que extrapolades a la ciutat significarien que prop d’un 3,2% de la població no té cap coneixement de castellà—, les dades sobre coneixement del català són molt il·lustratives: a la ciutat hi ha 19.510 persones que no saben parlar, llegir ni entendre el català.

Conèixer la distribució per barris d’aquesta problemàtica és encara més difícil. Segons López Díaz, tot i que la població immigrant està molt distribuïda a la ciutat, “si estàs al barri amb una majoria de gent del teu país, l’esforç per aprendre l’idioma de l’altre és més petit”. A Sant Roc, per exemple, l’Ateneu ha detectat que aquest fenomen es dóna especialment amb els immigrants del Pakistan, que, a causa de l’alta densitat de població pakistanesa al barri, no tenen gairebé la necessitat de parlar ni el castellà ni el català.

La situació és encara més greu en el cas de les dones, ja que moltes vegades són només els marits els que treballen, mentre que les dones es dediquen a les feines de la llar. Això fa que interactuïn menys amb la gent local, dificultant l’aprenentatge de la llengua.

 

L’aprenentatge lingüístic afavoreix l’autonomia de les dones

Hi ha una cosa que tenen en comú tots els projectes de formació d’immigrants i és que la principal demanda ve de la població femenina. Ghulam destaca que a Ponts per la Pau la gran majoria de les alumnes són dones i que els homes que han tingut a les seves aules normalment deixen les classes després de tres mesos, quan ja han aconseguit una feina. Al projecte Laila, en canvi, des del primer moment van tenir clar que havia de ser una iniciativa dirigida específicament a la població femenina. “Alguna vegada ens hem plantejat l’opció de fer grups mixtos aquí, però ho hem valorat i et fa perdre altres coses que pots treballar a un grup només de dones”, assegura la coordinadora de l’Ateneu. López Díaz subratlla que les dones “tenen menys possibilitats de fer una formació reglada” i per això el que volen és que elles aconsegueixin més autonomia, donant-les eines perquè puguin promocionar-se acadèmicament i personalment. “Aquí a aquest barri les famílies continuen sent molt nombroses i les dones tenen moltes càrregues familiars”, emfatitza. El projecte ‘Laila’, que compta també amb un servei d’educació infantil que es fa càrrec dels nens d’entre zero i dos anys, permet a aquestes dones tenir un espai només pel seu desenvolupament personal.

La Rachida, per exemple, explica que va arribar a Badalona fa dotze anys des del Marroc; però no va ser fins fa sis anys que va començar a aprendre castellà a l’Ateneu Sant Roc. Quan li pregunten perquè no ho va fer abans, explica que no podia perquè el seu marit treballava i la seva filla encara era molt petita com per deixar-la sola. La Rachida assenyala que abans quan anava al metge o havia d’agafar el bus o el metro ho feia sempre acompanyada del seu marit o el seu fill de 14 anys. “Abans, quan no sabia una direcció no podia ni tan sols preguntar. Ara, en canvi, ho sé tot i el que no ho sé ho pregunto”, destaca amb un somriure ample.

L’encarregada del projecte ‘Laila’ emfatitza que la iniciativa ha de ser “com un centre d’acollida” per aquestes dones, ja que no només importa la llengua, sinó sobretot el desenvolupament d’aquestes dones al seu entorn. “Ara són autònomes, quan abans sempre necessitaven l’ajuda d’una altra persona. No cal que parlin perfectament l’idioma, sinó que sàpiguen comunicar-se i que se sentin segures”, manifesta Gutiérrez.

 

Alfabetitzar-se en un idioma estranger, una situació complicada

La Rachida des de fa uns mesos és àvia, però malgrat la seva edat fins fa sis anys mai havia pogut estudiar res. ‘Mai, ni al Marroc ni enlloc’, emfatitza. Quan es va apuntar al projecte ‘Laila’ de l’Ateneu Sant Roc no ho va fer només per aprendre el castellà, sinó també per aprendre a llegir i escriure per primera vegada a la seva vida. ‘Abans, jo no sabia arribar a casa, no sabia escriure el meu nom ni res i ara sí’, destaca, orgullosa, mentre ensenya el quadern on ha escrit el seu nom i les seves dades.

A l’Ateneu Sant Roc ara mateix tenen dos grups dedicats a les dones que no saben escriure ni llegir, un de nivell inicial, el d’alfabetització, i un altre per les alumnes més avançades, el de ‘neolectores’. Les van haver de separar perquè tenien fins a dotze persones i l’alfabetització s’ha de treballar en grups més reduïts per facilitar l’aprenentatge. “Estàs parlant d’alfabetitzar una persona en un idioma que no és el seu i llavors és complicat”, destaca López Díaz.

Segons l’Idescat, a Badalona hi ha 24.576 persones que no tenen cap nivell d’instrucció i, per tant, és molt probable que siguin analfabetes. Tot i que el grup de dones que s’alfabetitza a l’Ateneu Sant Roc és relativament petit, López Díaz assenyala que a la fundació arriben moltes dones demanant aprendre a llegir i escriure. “El que passa és que nosaltres no les podem atendre a totes, perquè valorem que aquest procés és el més lent i el més difícil”, assegura la coordinadora de la fundació, que afegeix que aquest tipus de formació s’hauria de fer mitjançant altres organismes capacitats per la feina.

Des de l’Ateneu Sant Roc expliquen que les persones que es troben en aquesta situació són, sobretot, dones grans que provenen de zones rurals, com és el cas de la Rachida. Tot i que porta ja molts anys aprenent i que el procés ha sigut lent, la Rachida assegura que està molt contenta d’haver après per fi a llegir. Quan li pregunten si ara se sent més lliure, no deixa d’assentir amb el cap. ‘Ara sí, ara sí’, repeteix una vegada darrere l’altra.

>>Veure publicació a http://independentbadalona.cat/setmanari/noticia/136-l-idioma-d-acollida-un-pont-entre-la-nostalgia-i-la-convivencia

Entrades relacionades

Deixa un comentari