L’Independent · Cosir amb art les injustícies socials

Aquest dissabte, la Fundació Ateneu Sant Roc organitza el Fòrum d’Arpilleres de Catalunya, una cita on es reuniran diferents col·lectius que realitzen aquest tipus d’artesania típica de Xile que denuncia desigualtats i injustícies socials a través de colorits teixits


 

Silvia Rodríguez Gómez – 26/10/18

Crear a través de teixits bordats un canal per reivindicar i denunciar realitats que ens afecten com a societat, com a col·lectiu, o com a persona. Aquesta és l’essència de les arpilleres, creacions d’artesania amb teixits i teles cosits sobre una base d’estopa que va popularitzar-se als anys 70 a Xile entre milers de dones que patien la sanguinària i repressiva dictadura militar d’Augusto Pinochet. Aquelles dones utilitzaven les seves creacions coloristes per denunciar els sistemàtics assassinats i desaparicions de milers i milers de xilens i xilenes, en uns anys en els quals la llibertat d’expressió era durament reprimida amb violència.

Molts anys després, al 2008, una exposició d’arpilleres a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, va apropar aquesta tècnica reivindicativa a diferents persones vinculades a la Fundació Ateneu Sant Roc, les quals van adonar-se que aquest tipus de creació podria funcionar molt bé amb els diferents col·lectius del barri. I així va ser. Des de llavors, des de l’Ateneu s’han format diferents grups de dones que cusen sobre la realitat que les envolta. Pilar López, una de les dones que confecciona arpilleres, creu que aquest és un “mitjà de comunicació espectacular” perquè es dona veu a gent de barri de la qual sovint “no s’escolta gaire la seva opinió”.

Aquest dissabte, l’Ateneu Sant Roc ha organitzat el Fòrum d’Arpilleres de Catalunya, una trobada en la qual es reuniran set grups d’arpilleres de diferents localitats catalanes per crear diferents espais de reflexió entorn aquesta artesania reivindicativa. A la trobada, participarà la investigadora xilena Roberta Bacic, una referent en aquest àmbit.

“Tenim arpilleres que expliquen moltes coses”, assenyala Pilar López. “Reivindicacions per un barri digne, indignació pels desnonaments o retallades, processos migratoris, tradicions…”, explica. L’any passat el grup, que ara mateix està format per unes deu dones, va decidir treballar sobre les arpilleres el tema dels refugiats. Aquestes creacions estan ara mateix exposades a la seu de Barcelona d’Amics de la UNESCO i viatjarà pròximament a la Universitat de Vic, on presentaran als alumnes d’Educació Social l’arpillera com una eina de cohesió social. “Hi ha un moviment internacional molt fort. Tenim arpilleres de Sant Roc a Irlanda, Mèxic o Argentina”, relata la Pilar.

 

Violeta Parra, les arpilleres i el Louvre

Anys abans de la dictadura de Pinochet, la reconeguda cantant de folklore Violeta Parra va iniciar-se en la tècnica de bordar sobre arpillera durant una malaltia greu que la va postrar al llit durant mesos. La seva necessitat artística va plasmar-la sobre teles d’arpillera, “cançons que es pinten”, tal com deia l’afamada folklorista. Al 1964, els seus treballs van ser exposats al Palau d’Arts Decoratives del Museu del Louvre, fet que va convertir-la en la primera dona que exposava al famós museu de forma individual.

 

>>Veure a: http://independentbadalona.cat/setmanari/noticia/373-cosir-amb-art-les-injusticies-socials

Entrades relacionades

Deixa un comentari