La Salut Alta entrevista a Pilar López

És important formar part de la història de la gent!



Pilar López Díaz. 
Va néixer al barri de Sant Roc, on també hi treballa.
A punt de fer els 50 anys, de professió Educadora Social i llicenciada en Ciències Químiques.
Actualment treballa com a coordinadora de projectes a la Fundació Ateneu Sant Roc.


Foto-el-tot-2-300x208

Avui baixaré al barri de Sant Roc per entrevistar a la Pilar, coordinadora de projectes de la Fundació Ateneu Sant Roc.  Em fa molta il·lusió, perquè fa unes setmanes vam estar visitant l’entitat i vaig sortir fascinada! Es tracta d’una Fundació que a l’any 1969 es va crear amb el nom de “Centre Socio-Cultural Sant Roc” i que no va ser fins l’any 1987 que es va constituir com a Fundació Ateneu Sant Roc. Però bé, ho deixaré  perquè la Pilar ens ho expliqui millor…


 

Bon dia Pilar! Per situar-nos una mica, ens podries explicar des de quan i amb quin objectiu es va crear l’Ateneu Sant Roc? 

Al llarg dels anys l’Ateneu ha anat passant per diferents noms. Va néixer com a Centro Social a l’any 69, després va ser Ateneu Popular Sant Roc, fins que es va convertir jurídicament en Fundació Ateneu Sant Roc.

El barri de Sant Roc es va crear amb moltíssimes carències i per aquest motiu va néixer el Centro Social. Amb un caire molt reivindicatiu, es va muntar amb gent del barri, amb l’objectiu de proposar activitats per millorar l’entorn i la vida de les persones, treballant per la unió del barri, fent activitats junts.

Pilar, llavors vau néixer pràcticament alhora tu i el Centro Social… (la Pilar riu).

 

Avui dia el seu camp d’acció ha crescut molt, no? Com definiries el camí que ha fet l’Ateneu? Què l’ha caracteritzat?

L’essència i el perquè de la vida de la gent del barri, les necessitats i l’esperit de cohesió social entre diferents cultures continuen sent el motor de l’Ateneu.  Treballem la vinculació entre població diversa i això no ha fet més que continuar en el llarg d’aquests anys. La línia és la mateixa però amb la nova població que ha estat arribant en aquests darrers anys. Abans ens unia una llengua i ara tenim la dificultat de que s’han establert altres llengües al barri.

S’han ampliat els tipus de projectes, amb objectius més generals d’intervenció sociocultural, i d’altres més específics per a població amb risc d’exclusió social. Als inicis, els veïns van veure el Centro Social, com un lloc on poder reunir-se i cobrir les necessitats que hi havia al barri. Crec que sempre hem estat amb els ulls molt oberts, vivint el barri, intentant donar resposta a una realitat canviant, sense perdre l’essència.

 

Com han canviat les necessitats del barri i de les famílies en aquest temps?

Per a nosaltres és fonamental oferir espais on la gent es conegui i pugui compartir. Antigament hi havia molta força en festes de barri i actualment intentem  reforçar-ho.

Ens adaptem a les necessitats del moment. Per exemple, abans els joves demanaven espais per a fer activitats lúdiques, música, manualitats. I, actualment, els joves el que demanen és que els ajudem a fer deures, estudiar.  És un altre perfil.

 

Com valoreu els projectes que van sorgint? Com decidiu quins tirar endavant? Qui els proposa?

Nosaltres de totes les necessitats que hi ha al barri, tenim molt clar que no podem donar resposta ni resoldre tots els problemes. Oferim el que tenim i que podem. Tenim una capacitat i uns recursos que són els que són. Al llarg dels anys hi ha projectes que han desaparegut perquè potser no donaven la resposta que volíem, d’altres continuen ja que funcionen molt bé i d’altres s’han iniciat nous perquè detectem que hi ha una necessitat. Alhora, l’evolució dels projectes també va molt de la mà de l’equip de gent que està als mateixos projectes.

Fem també una trobada a l’any amb tota la gent que estan en actiu als projectes (inclosos voluntaris) i aquí l’objectiu, a part de reflexionar sobre algun tema, és aportar idees de com podem anant evolucionant, fent propostes. No podem créixer gaire més, per tema espai i per tema econòmic ja que costa molt mantenir el que tenim, però si que aprofitem per re-enfocar temes i posar més èmfasi en una que en una altra.

Som una entitat arrelada al territori.

 

Quina creus què és la clau per arribar al cor de les famílies del barri?

Penso que principalment és el temps. La vinculació que podem tenir amb les famílies del barri és de fa més de 40 anys. Hi ha alguns participants que ho fan des de fa molt anys, estan vinculats a l’Ateneu d’alguna manera. O bé perquè fa anys van anar a l’esplai, o bé perquè hi portaven als seus fills, o perquè es beneficien d’alguna de les activitats que oferim… Per exemple, una Manoli que quan vaig entrar feia dutxes, ara encara
les hi fa! O un Joan que rep cada dia als Infants a la porta. Això no ens passa amb la població nouvinguda, encara no hem arrelat amb ells. Ja fa uns anys que viuen al barri, però necessiten temps per sentir que hi ha una confiança amb nosaltres.

 

I tu, des de quan hi ets?  En què consisteix la teva tasca? 

Bufff, fa uns 22 anys! Ara estic com a coordinadora de projectes, que consisteix en fer el seguiment de com van tots els projectes, tenir la visió més global de l’Ateneu i intentar transmetre aquesta visió a tothom. També porto altres temes com dinamitzacions en temes de cultura.

 

En la teva opinió, quina és la situació actual del moviment associatiu de Sant Roc? Ens pots explicar quines són les reivindicacions principals del vostre barri?

Mmm… com t’ho diré… No veig gaire moviment associatiu al barri en aquests moments, no…

Afortunadament, en el seu moment hi va haver un moviment associatiu molt potent que van proporcionar al barri tot tipus de serveis (biblioteca, mercat municipal, llar d’avis, residència de malalts mentals, serveis socials, centre cívic, consorci Badalona Sud…) En aquest sentit estem molt coberts.

Alhora, hi ha altres entitats al barri que funcionen però cadascú té el seu espai. Participem conjuntament en reunions que són més a nivell de territori, però no hi ha vinculació amb nosaltres.

 

Fa uns dies l’equip de professionals de la Fundació Salut Alta vam venir a fer-vos una visita i, en aquesta, en Salvador, director de l’Ateneu, ens  va comentar que teniu uns 400 voluntaris. Quina és la clau per tenir-ne tants?

Bueno, hi ha molta diversitat! Tenim voluntaris a nivell puntual, esporàdics o voluntaris que participen més activament en projectes, manteniment o atenció directe.

Intentem aprofitar les fires per fer contactes i atraure més voluntaris. Però el més important són els anys que porta l’Ateneu al barri, ho coneix tothom i molta gent en algun moment de la seva vida ha tingut algun tipus de vinculació amb nosaltres i aquest lligam ha fet que després vulguin ser voluntaris o col·laborar en projectes. Alguns són fills de gent que feia anys havia passat per l’Ateneu.

 

Què ens recomanaries a la Fundació Salut Alta per ampliar el nostre equip de voluntaris i voluntàries?  

El boca-orella. És molt important ser visibles al barri i que coneguin el què es fa.

Per tenir gent voluntària del barri has d’oferir alguna cosa que interessi, per exemple activitats. Nosaltres aquí fem zumba, biodansa, patchwork, coral, petanca, teatre… I són aquests veïns els que també estan vinculats a nosaltres perquè participen a aquestes activitats i llavors descobreixen l’Ateneu i s’ofereixen per a col·laborar com a voluntaris, fent alguna tasca (dutxes, berenars, porta, atenció directa, festes…). Totes aquestes activitats es fan a la nit o dissabte al matí però també muntem sortides per anar al teatre, a l’auditori o organitzem sopars o dinars de germanor on ve tothom (treballadors, famílies, voluntaris).  Això ja es feia des de els inicis de l’Ateneu quan era el Centro Social, era una manera de fer barri i unió entre els veïns.  Ho valorem molt positivament!


Què destacaries com a allò que més t’ha aportat o més felicitat t’ha donat en el teu temps a Sant Roc?  Allò que has/heu aconseguit? Un repte assolit?

A mi com a persona?  Per una banda, la vessant de compartir amb gent, que per a mi són una família. Es creen uns vincles impressionants i això és molt enriquidor. El veure créixer als infants… Per a mi és important formar part de la història de la gent! Per la vessant més professional, per mi és un luxe la feina que tinc, cobrar un sou per una cosa que m’agrada i que faria voluntàriament. Si pogués mantenir-me sense treballar, faria exactament el mateix! Gaudeixo molt i, de fet, he fet tota la vida de voluntària fins que em van oferir aquesta feina.

Un repte assolit? Quan em van oferir de ser la coordinadora de projectes i que confiessin en mi, ha estat una oportunitat i un gran repte.  Va ser un pas molt important el pas d’educadora a coordinadora.

 

Com definiries la relació entre la Fundació Salut Alta i la Fundació Ateneu Sant Roc, al llarg d’aquests anys?

Us conec de tota la vida.  Mmm… Moltes vegades penso que és a nivell pràctic. Necessitem això o allò, tant un com els altres. A nivell de Centre Obert potser ens trobem a reunions territorials i potser el Director, en Salva, si que té més relació amb vosaltres.

 

En què s’assemblen i en què no, els nostres barris?

Crec que en alguns casos la població és similar, però aquí a Sant Roc la majoria és d’ètnia Gitana, tot i que darrerament hi ha molta població paquistanesa.

A nivell d’estructur a de barri, també és molt diferent. Aquí a Sant Roc els espais són més oberts i es fa molta vida de carrer. La gent treu els “trastos” i viu al carrer.  A la Salut Alta, en canvi, està tot més atapeït o aquesta és la meva sensació.

Però bé, el viure tant al carrer té la part positiva i també la part negativa.  Podríem parlar de convivència però ens trobem amb molts conflictes.

 

Sabem que l’Ateneu ha estat sempre una entitat combativa dins de la ciutat. Quin paper creus que hi ha jugat l’Administració, en positiu i en negatiu? Els demanaries alguna cosa en especial?

Aquí molts cops pensem que l’Administració ha fet molt per tapar. És difícil que una població evolucioni si per tenir-la contenta li vas solucionant la vida amb Pirmis o altres tipus d’ajuts. Jo he sentit a infants dir que de grans volien ser Pirmi o jo vull tenir un sou sense fer res. Tot això s’ha fomentat des de les administracions… No és pedagògic! Estaria bé que com a contraprestació de tenir un ajut, tothom estigués obligat a fer feines al barri.

Continuem amb un alt nivell de fracàs escolar i un índex d’absentisme altíssim.  Alguna cosa no funciona i, tot i que en algunes escoles han fet intents, el sistema no canvia. La sensació de que no passa res, de que tot val, i això penso que ha fet molt de mal. Aquestes polítiques perpetuen les situacions familiars.

I a nivell de l’Ateneu, rebem ajuts econòmics de l’Ajuntament i la Generalitat, i el reconeixement per la tasca que fem.  Però no estem lligats a res, som una entitat privada i, per tant, la majoria del nostre pressupost és privat. Considerem que treballem amb bastanta llibertat i això és un privilegi.

A l’Administració li demanaria compartir el treball, en igualtat de condicions. No només fer reunions sinó anar més enllà i plantejar-nos un treball conjunt tocant més de peus a terra amb el que és la realitat de la població.

 

I, finalment, un somni per l’Ateneu? I pel barri de Sant Roc?

Que sigui possible realitzar? Per l’Ateneu un somni pràctic seria aconseguir més espai, no sé com, però fa falta! I que gent que ha passat per l’Ateneu sigui la generació que continuï la feina. Com a voluntaris, monitors, educadors…

I a nivell de barri, doncs que visquin una millora a tots els nivells. Que els seus fills puguin continuar estudiant i que s’arrelin al barri i amb les diferents poblacions.

Entrevista feta per Lídia Solé.

 

>>Publicat a https://www.fundaciolasalutalta.org/lentrevista-pilar-lopez/  (Gener 2017)

Entrades relacionades

Deixa un comentari