Estar a Sant Roc ens ajuda a veure quina és la realitat social del barri

• Entrevista a Salvador Pons • Diari de Badalona • Javier Torres • 22/09/2015

IMG_8678_0

Parlem amb el conseller general manager del grup farmacèutic Menarini Espanya, amb seu al barri de Sant Roc, Salvador Pons. La companyia organitza un concert solidari, el proper 15 d’octubre, en favor de l’Ateneu Sant Roc, Cáritas i l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol.


 

Perquè Menarini decideix apostar per un acte com aquest en particular?
Tinc la sort de pertànyer com a voluntari a la comissió econòmica de l’Ateneu Sant Roc. Moltes entitats, sobretot públiques, han deixat de fer aportacions que feien en el passat i hi ha manca de pressupost. A partir d’aquí, pensem que era necessari fer un acte per recaptar fons, però també per donar a conèixer què estan fent aquestes entitats a Badalona. Un concert de gospel, a més, lliga amb aquest esperit de treballar en equip, de solidaritat.

Ja coneixien als artistes del concert, a l’Erwyn Seerutton?
Coneixem una persona que canta en un grup de gospel, la vam anar a veure i ella va trucar a l’Erwyn, que es va engrescar. Va venir a fer una visita a l’Ateneu i va quedar impactat favorablement. A partir d’aquí va començar tot.

Aquest és un esdeveniment especial, però habitualment ja col·laboren amb entitats del territori.
Menarini té una orientació bastant social, ens impliquem amb els problemes del nostre entorn. Estar físicament ubicats a Sant Roc fa que, en el nostre dia a dia, quan sortim a fer un cafè, agafar el metro o el cotxe, vegem quina és la situació del barri. Històricament sempre hem col·laborat amb la Fundació Ateneu Sant Roc, però també amb el centre residencial Mª Assumpta, Càritas i l’Institut d’Investigació de Can Ruti (IGTP). També fora d’Espanya: a Guatemala, per exemple, hem participat en la construcció d’una clínica, i intentem col·laborar en les situacions d’emergència. Després del terratrèmol del Nepal vam enviar una gran quantitat de medicaments a través de Metges Sense Fronteres.

De quina forma participa Menarini amb elles?
Amb l’Ateneu col·laborem econòmicament però també a nivell personal, com a voluntaris en àrees en les que podem ajudar, en dos projectes : per a la integració de mares i per a la higiene dels nens. Amb Càritas, amb el projecte Folre. Ara, amb l’IGTP, crec que formem el triangle perfecte: és el paraigües d’11 entitats que investiguen en diferents àrees mèdiques. Ells també treballen per al benestar de les persones des d’un altre punt de vista.

Com a conseller, se sent especialment orgullós d’alguna acció en concret?
La meva responsabilitat com a representat de l’empresa i les meves accions a nivell personal són qüestions diferenciades, però sí em sento orgullós de pertànyer a l’Ateneu i ara, per exemple, posar en marxa la iniciativa del concert. La tasca individual i l’objectiu és que tothom percebi la responsabilitat social com quelcom proper i que tothom pot aportar-hi. Quan desenvolupes una tasca de voluntariat, sempre acabes rebent molt més del que dones.

La col·laboració del sector privat amb entitats i institucions com l’IGPT sempre és necessària o creu que ho hauria d’assumir l’Administració?
Sempre hi ha hagut col·laboració per part de l’empresa privada. Però en una situació de dificultat econòmica ha de ser més rellevant. Hem de pal·liar les retallades de l’administració. En el nostre cas, per exemple, si estem en una situació favorable l’hem de compartir amb la resta i tornar a la societat allò que ens dóna. D’altra banda, sóc partidari de que l’administració ha de fer tots els esforços que siguin necessaris i nosaltres complementar-ho. En qualsevol cas, s’han d’evitar les desigualtats socials i el sector privat té un paper cabdal en aquest objectiu. I crec que l’empresariat cada cop té més assimilada aquesta responsabilitat.

Creu que Badalona sap que té al seu terme municipal un grup tant potent com Menarini?
No ho crec. Sempre hem tingut un perfil de comunicació molt baix. És ara quan ens donem a conèixer més. No se sap que tenim seu a Badalona, que hi portem 40 anys. Tenim 700 empleats a tota Espanya. Menarini té a Sant Roc la central de tot el país i també de Llatinoamèrica, on ens estem expandint cada cop més. La dimensió de la companyia no es coneix a la ciutat. Per això també pensem que, sent coherents amb la nostra dimensió, hem de de donar suport a Badalona, a nivell social i perquè el municipi sigui un referent de ciència.

I també són un motor d’ocupació.
Hi ha molta gent de Badalona, fills de la ciutat, fins i tot segones generacions de treballadors. Som unes 400 persones a la plantilla i una gran part són d’aquí.

Menarini es planteja reforçar els seus llaços amb Can Ruti.
Som la companyia més gran de Badalona i també la més puntera dins el sector sanitari i això suposa certa responsabilitat dins del sector. Tenim una potent àrea d’investigació d’oncologia, en la que estem fent avanços importants. Som un dels cinc centres d’I+D més importants de Menarini arreu del món i, en cas que la companyia decideixi invertir una quantitat de milions d’euros per a una investigació concreta, nosaltres rebríem prop del 20%. En aquest sentit, nosaltres pretenem donar-li preferència a Can Ruti, que és un centre de referència no només a nivell estatal, sinó també europeu. Hem de fer un esforç per apropar-nos a Can Ruti i col·laborar-hi estretament.

A quin nivell juga la companyia dins el món farmacèutic?
Som una companyia privada, no cotitzem en borsa. Dins d’aquest grup, a nivell mundial som la primera o la segona companyia privada. Dins del rànquing total, deurem estar en la posició 15a tant a Europa com arreu del món, amb uns 15.000 treballadors. Som una empresa mitjana-gran, per darrera de les anomenades ‘big-pharma’, grans grups americans i europeus que s’han anat fusionant. Tenim quatre grans seus arreu del món: Singapur, Berlín, Florència i Badalona. Cadascuna gestiona la seva zona d’influència, que s’estén per tot el territori. A Espanya tenim 25 direccions regionals, per exemple.

Què fabrica exactament Menarini?
Desenvolupem dues línies de medicaments. D’una banda, els productes ètics, aquells que requereixen prescripció, dels que només podem fer promoció directament al personal sanitari. Dins d’aquest grup es troba el nostre producte estrella: un analgèsic descobert, desenvolupat i fabricat a Badalona. Un producte badaloní, del que surten milions d’unitats des de Sant Roc i es distribueixen arreu del món. Després, des de fa cosa d’un any, fabriquem d’altres que sí es poden vendre sense recepta i que sí que es poden publicitar; és un producte que estem desenvolupant poc a poc i que comença a tenir cos.

Per què s’instal·là Menarini a Badalona?
En el seu moment, vam decidir venir des de Barcelona per possibilitat d’expansió industrial; la ciutat reunia les condicions adients i hi havia sòl. Tenim espai per continuar creixent, a més. Jo era petit! Però també hauria pres aquesta decisió i la tornaria a prendre, estem molt còmodes a la ciutat i cada dia tenim més vinculació.

La vinculació a la ciutat està assegurada durant molts anys?
Volem continuar desenvolupant la part de col·laboració social i estem en contacte amb entitats per crear noves sinèrgies. En termes industrials volem estar aquí molts anys. Particularment, m’agradaria jubilar-me a Badalona. Sempre hi ha hagut un gran enteniment, amb la societat i les autoritats. Volem continuar expandint-nos a la ciutat de Badalona.

Teniu alguna previsió pel que fa a la recaptació del concert?
Si aconseguim omplir l’Auditori, els 1.800 seients, a 15 euros cadascuna, suposarà una bona recaptació. A banda, comptem amb moltes donacions que esperem que s’incrementin aquests dies i amb un nombre de col·laboradors que sempre està obert a continuar pujant.

 

>>Veure a http://www.diaridebadalona.com/%E2%80%9Cestar-sant-roc-ens-ajuda-veure-quina-%C3%A9s-la-realitat-social-del-barri%E2%80%9D

Entrades relacionades

Deixa un comentari