Missatges de confinament #ateneuacasa · Anna Vicente

Missatges de confinament #ateneuacasa · Anna Vicente

Badalona, 20/3/2020

Amigues de l’Ateneu, a totes les persones amigues que compartim un espai relativament petit respecte al món en què vivim, aquest món tan nostre.

Aquests dies són especialment estranys per a tots nosaltres. Les rutines s’han trencat i ens descol·loca.

Creiem que és un bon moment, no per aturar-nos com diuen alguns, sinó per repensar les nostres feines, els nostres compromisos i com ens posicionarem a partir d’ara. No ens podem quedar com si res hagués passat, perquè el que s’està posant de manifest és molt seriós i greu.

Durant anys estem veient el grau de deteriorament del que passa al barri, com a mostra, però aquest deteriorament afecta arreu.

Recordo especialment el dia en què des de medi ambient us vam reunir i al grup de monitors us vam dir que estava passat una cosa molt greu. Les vostres cares eren tot un poema tràgic, quan vam treure una terra enfebrada amb bufanda, termòmetre i bossa de gel pel seu caparró no podíem preveure res de tot el que estem vivint, intuíem, això sí, desastres.

El deteriorament no sols és medi ambiental, és també social, ara més que mai ens tornen les retallades de sanitat  en forma de bufetada.

Les retallades econòmiques, socials… podríem estendre les queixes fins a l’infinit.

Per sort no ens desanimem, ens sap greu no estar junts, no poder veure les cares somrients de les dones al matí; ni les dels petits; ni les dels monitors bufant, algunes vegades, cansats de repetir; ni les corredisses del Salva amb un somriure murri escoltant una queixa, una pregunta, un suggeriment… Enyorem les cares i les mans feinadores que cusen, dibuixen, dissenyen, comuniquen, cuinen, ensenyen, canten… Quin munt d’activitats, però la més important de totes elles és que ACULLEN, sense més, amb somriures, amb ulls que acaronen a grans i petits, que no distingeixen i no s’arronsen davant dels reptes, que saben que sols des de la justícia és possible canviar el món.

Avui més que mai donem respostes, cadascú als seus grups. Mantenim llaços, xarxes que van més enllà,  que arriben al més íntim, que escolten i tenen cura de cadascuna de les persones que ens ho fan saber.

Avui més que mai hem d’aconseguir que la distància no sigui un obstacle, hem de construir ponts per poder transitar cap a aquest futur que ens espera, que ens esperona a continuar, sí a continuar, perquè ens demana nous reptes, però ho farem des del mateix compromís que fa anys que portem defensant i treballant.

Cuidem i cuidem-nos!!!

18 de març de 2020

Leave a Comment