Marta Aizpuru

Marta Aizpuru

Entra per la porta amb un somriure d’orella a orella. Ha passat un any i sembla que fos ahir!

Va trepitjar Sant Roc per primera vegada el juliol de 2012. Amb un somriure nostàlgic recorda aquell primer estiu. «Al col·le ens van explicar què era el Camp de treball i una amiga em va convèncer d’apuntar-me; la seva germana havia vingut uns quants estius i parlava molt bé de Sant Roc». Just acabava 2n de Batxillerat i no havia tingut mai una experiència de voluntariat. Reconeix que tenia una mica de por: el treball amb els infants no semblava fàcil, la realitat del barri era dura… però s’hi va llençar a la piscina!

Quan li preguntes com va ser el seu primer estiu a l’Ateneu, destaca l’ambient que va trobar, tanta gent implicada, d’edats diferents amb un compromís fort amb el barri… els infants la van captivar… i l’acollida que va trobar pertot: monitors del Casal, comunitat, cuineres…

Des de llavors, quan s’apropa l’estiu ens arriba el seu correu: aquest estiu vindré! Després dels primers camps de treball i casals, van ser les colònies però, estiu rere estiu, entra per la porta de l’Ateneu a compartir amb nosaltres uns dies de les seves vacances.

La Marta Aizpuru té 25 anys, és de Bilbao, psicòloga, amb un màster en intervenció social i treballa en una associació gitana a la seva ciutat. Explica que el seu pas per Sant Roc ha influït molt a la seva vida. Quan va arribar el primer any, tot just havia de començar els estudis universitaris i l’experiència a l’Ateneu la va empènyer a la vessant social de la psicologia. Veure la realitat de Sant Roc, treballar amb els infants i descobrir la implicació, el compromís i l’acollida de la gent de l’Ateneu “et canvia la vida, a mi i a molts dels que hem passat per aquí”. El seu compromís va arribar també a Bilbao, col·laborant en diferents entitats fins arribar a la seva feina actual, en l’Associació de dones gitanes.

Només un any que va estudiar fora del país es va perdre l’estiu a Sant Roc. Aquest serà el vuitè estiu… impossible entendre les colònies sense la motxilla de la Marta, les seves botes de muntanya i el grup de grans cridant a tota veu Au vaques!!!!

Pilar López (25 de juliol de 2020)

Related Posts

Leave a Comment