Els ajuts al sud de Badalona cauen en l’oblit polític


L’ens que ha de dinamitzar barris com el de Sant Roc ha vist retallada la inversió i només conserva un treballador

Les entitats demanen mesures a llarg termini contra l’atur i l’absentisme escolar i per facilitar vivendes dignes

Elisenda Colell
Badalona – Dilluns,02/12/2019

Té 13 anys de vida, però des d’en fa un la seva tasca és pràcticament inexistent. Es tracta del Consorci Badalona Sud, una unió d’administracions –ajuntament i Generalitat– nascuda el 2006 que tenia com a objectiu acabar amb l’exclusió del barri de Sant Roc i els voltants (Artigues, Congrés, el Remei i la Mora). L’ens va néixer amb set treballadors i 1,2 milions d’euros. Ara només queda un assalariat i la inversió ha caigut fins a la meitat. Les entitats de la zona aguanten al peu del canó, conscients que la deixadesa de funcions només els permetrà posar pedaços a un barri que necessita un armari nou.

«Som una gota d’aigua i necessitem un tsunami», aclareix el director de la Fundació Ateneu Sant Roc, Salvador Figuerola. Fa decennis que aquesta entitat ofereix oportunitats gràcies al voluntariat i les donacions de particulars. Va ser una de les que van impulsar la creació del Consorci Badalona Sud, recollint firmes per tot arreu a començaments dels 2000. «Cal crear oportunitats i només podrem capgirar la situació si l’Administració, les entitats i els veïns anem alhora», afegeix Figuerola. Una apreciació que comparteixen diverses oenagés del districte.

La idea amb què es va fundar l’ens és més que inspiradora. Les Associacions, els serveis socials i els sanitaris, els professors, els residents i els tècnics comparteixen el diagnòstic, tracen un camí a seguir, impulsen projectes a llarg termini per posar fi als problemes concrets que desemboquen en l’exclusió. L’important: la participació veïnal i disposar d’un pressupost estable que faciliti no haver d’estar pendent, any rere any, de les subvencions.

Radiografia clara

La radiografia és claríssima. Segons dades que va publicar el consorci el 2017, l’atur al districte és el més alt de la ciutat. L’absentisme escolar a l’educació primària és del 40%, i a la secundària, del 60%. En el 20% de les vivendes viuen amuntegades més de cinc persones. Ja el 2008 diverses entitats van alertar que el consorci no funcionava: es compten per desenes els projectes que no han durat més de dos anys o que han seguit però amb els fons retallats. «No era això, així no podem treballar», assenyala Figueroa.

Els exemples són múltiples i variats. Un d’aquests és el projecte contra l’absentisme escolar, que es va assignar a la Fundació Carles Blanch. Dia rere dia, un educador esperava a la porta de cada centre educatiu. Registraven l’assistència dels nens i s’acostaven a la realitat de les famílies per provar de convèncer-les que els seus fills havien d’anar a classe. Perquè els factors són diversos. «Hi ha motius de salut relacionats amb la falta de subministrament i l’estat de la vivenda, altres de culturals i altres de directament relacionats amb la falta d’ocupació. Hi ha famílies que no saben què menjaran avui i no poden pensar en les jornades escolars dels seus fills», explica Grau Usetti, director de la fundació. Després de dos anys de posar-lo en marxa, el projecte va anar perdent pressupost i l’entitat finalment va haver d’acomiadar els educadors.

Un altre cas són els dinamitzadors d’escales. El pla era acostar-se al dia a dia dels veïns, provar de resoldre les seves necessitats i alhora intervenir en els problemes de convivència. També va acabar morint. Com el projecte d’acollida als nouvinguts. L’advocat que el coordina, Albert Parés, ha vist com en tres ocasions el servei ha sigut paralitzat. L’últim parèntesi, aquest setembre. «Ens van dir que no hi havia fons, així, d’un dia per l’altre», critica. Com a conseqüència, centenars de persones que arribaven cada mes no han pogut finalitzar els seus tràmits. Permisos de residència, de nacionalitat i de treball que han caducat perquè els terminis s’han acabat.

El portaveu de la plataforma Sant Roc Som Badalona, Carles Sagués, insisteix a assenyalar la vivenda com un dels grans problemes a resoldre. «La gent es veu obligada a ocupar pisos perquè la llista d’espera d’una vivenda d’emergència és de fins a tres anys». Atenen els veïns que, si tenen un sou, no arriba als 800 euros i que es veuen obligats a punxar la llum. Els desnonaments estan a l’ordre del dia. En només 16 dies del novembre, l’entitat va tenir constància de 24 desnonaments programats.

Desídia generalitzada

La sensació general és de desídia. Que els polítics, buscant resultats a curt termini, han desistit. Que el barri, si alguna vegada va arribar a importar, ha deixat de fer-ho. Sense gerent, ni administratiu, ningú sap com es podrà justificar l’any. I l’única treballadora del consorci, una tècnica d’ocupació que queda al servei, fa el que bonament pot.

Les entitats socials no tiren la tovallola. Segueixen a la trinxera. Oferint espais d’educació per a les mares, de vegades soles i adolescents. Impartint classes de llengua i formació bàsica a dones immigrants. Donant esmorzar, dinar i sopar als centres educatius als nens d’uns pares que no es poden permetre una dieta saludable. Creant projectes de mentors per acompanyar els nens en el reforç escolar. I un llarg etcètera. Però reclamen unes administracions que responguin. I que aquesta vegada sigui la definitiva perquè el consorci i el barri aixequin el cap.

Retrets mutus i promeses de futur

El Consorci Badalona Sud està encapçalat pel conseller d’Afers Socials i l’alcalde de Badalona. Preguntades per l’assumpte, les dues administracions coincideixen a acusar l’altra de deixadesa de funcions i prometen tornar a insuflar recursos a l’ens l’any que ve. No obstant, la inversió promesa en els inicis, de dos milions d’euros, no ha arribat a existir mai.

Les primeres baixes de personal que no van ser cobertes en aquest organisme daten del 2010. Eren tècnics de salut i de gènere. Però el més greu ha passat aquest any. A finals del 2018, la gerent, Pilar Vallès va deixar el seu càrrec. Pocs mesos després, ja el 2019, va fer el mateix l’administrativa, Marta Pinteño. Després de l’estiu. Núria Sabater, la tècnica de l’àmbit socioeducatiu, i l’octubre, el tècnic de Comunitat i Convivència, Juan Zaragoza, va agafar una baixa. Cap d’aquests llocs ha sigut cobert. Cap. De fet, l’últim any el plenari del consorci només s’ha reunit dues vegades. L’última, el 22 d’octubre. I en les dues cites es va trobar a faltar el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani.

La Generalitat en culpa l’ajuntament. «Quan se’n va anar la gerent, nosaltres vam avisar l’ajuntament que havia de prendre mesures, però ens van respondre que això es resoldria passades les eleccions», retreu el secretari d’Afers Socials de la Generalitat, Francesc Iglesies. La conselleria creu que l’únic responsable d’aquesta deixadesa és el govern local, que encapçala el socialista Àlex Pastor. «A diferència del Consorci del Barri de la Mina, Badalona Sud està adscrit a l’ajuntament, són ells els que han d’obrir la convocatòria de places per reposar els treballadors i fins i tot amb les nostres advertències ho han fet molt tard».

Qüestió de diners

«Això és mentida», clama l’actual regidora de Serveis Socials de Badalona, Aïda Llauradó. I aclareix que el setembre, amb el nou govern constituït i passat l’estiu, va demanar a l’interventor municipal l’obertura de la convocatòria de places de funcionaris per al consorci. «Em va respondre que l’ajuntament no pot obrir la convocatòria, ha de ser el mateix consorci, o sigui, les dues administracions». També recalca que la inversió de la Generalitat per aquest any arriba amb 11 mesos de retard. «Afers Socials ens volia pagar amb subvencions, no posar els diners al compte», assenyala. I el secretari respon: «El que no farem és posar diners en un organisme si no hi ha treballadors perquè l’executin».

Finalment, en l’últim plenari del consorci, el 22 d’octubre, es van convocar les oposicions a noves places, i el Govern ja ha començat el tràmit dels seus pagaments. Tots són partidaris de no deixar morir aquest ens. «El barri el necessita», coincideixen. Però proposen un canvi d’estratègia i de planificació. La realitat és que els últims 13 anys mai s’ha arribat a l’aportació dels dos milions que es van prometre quan es va crear. De fet les retallades han reduït el pressupost d’aquest ens en el 60% de la inversió, segons va exposar la seva gerent en una acta de l’abril del 2018.

>>Veure notícia completa

>>Entrevista a Pilar Vallès (ex gerent del Consorci Badalona Sud)  03/12/2018

Entrades relacionades

Deixa un comentari