20 de juny, Dia Internacional de les persones refugiades

20 de juny, Dia Internacional de les persones refugiades

Aquest divendres, unes vuitanta persones ens hem aplegat per recordar totes aquelles persones que cerquen refugi en un altre país, a conseqüència de conflictes armats, violència, violacions dels drets humans o per raons econòmiques.

El Dia Internacional de les persones refugiades, és una ocasió per fomentar la comprensió i l’empatia vers les persones refugiades i desplaçades, les dificultats que pateixen per rebre atenció mèdica quan estan malalts, trobar una escola pels seus fills i filles o inclús un lloc segur per jugar i divertir-se.

A l’acte commemoratiu, nenes de l’Esplai Borinot han llegit un gran poema de la Joana Raspall:

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’ altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.

Podries …podries…

Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.

Després les arpilleristes han fet la presentació de la seva arpillera i han explicat el significat que ha tingut per a elles l’elaboració:

La commemoració del Dia de les persones refugiades, el 20 de juny ens convoca com a grup d’arpilleres per participar en l’acció internacional promoguda per la Roberta Bacic. Dues sessions per parlar del tema i dues sessions de costura juntes han donat com a resultat l’arpillera CAMINEM JUNTS.

Parlant de refugiats ens han vingut al cap les històries que vam treballar fa uns anys, quan l’exposició fotogràfica “Després de les onades” es va empènyer a crear “Refugiats, arpilleres en acció”. Han tornat els personatges que viatjaven carregats amb bosses, maletes, criatures… Han tornat el cansament, les pors i la lluita per arribar a bon port… Hem recordat tots els qui no arriben i perden la vida en el camí… I hem incorporat noves històries, sempre tan actuals, d’assalt a la tanca de Ceuta, de pasteres arribant a les Canàries, de voluntaris a peu de platja, de les repatriacions forçades…

Hem volgut cosir un nino representant-nos a nosaltres mateixes, com a part fonamental d’aquest Caminar junts, i també un nino representat aquell refugiat o refugiada que ens interpel·la i ens anima a implicar-nos.

I no oblidem totes i cadascuna de les persones que es queden pel camí, al desert, al mar…

>>Veure l’arpillera completa
>>Document explicatiu

 

Per acabar l’acte s’ha fet un petit manifest que diu així:

Demanem generar mecanismes necessaris perquè la nostra societat esdevingui un espai d’acollida i integració per a tothom, evitant el racisme i la xenofòbia.

A Badalona, com a la resta del país, no hi ha persones il·legals, sinó persones que pateix greus traves a l’hora d’aconseguir empadronar-se i conseqüentment trobar feina o habitatge. L’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, han d’assumir les seves responsabilitats envers la ciutadania, incloent-hi les persones refugiades, perquè només amb el respecte dels drets a l’habitatge, al treball, a l’educació… és a dir, a una vida digna, es pot construir una veritable cultura de pau.

Entrades relacionades

Deixa un comentari