Carmina García-Baquero i Fàbrega

Carmina García-Baquero i Fàbrega

Això de l’Alegria s’ho pren molt seriosament.

Potser per això posa tant èmfasi en treballar a favor dels altres, i ho fa amb tantes ganes, que acabes creient que de veritat és possible viure en un món diferent.

Té ja els seus anys, però es lleva cada matí amb la il·lusió de qui sap que tot està encara per fer. És una dona de principis. Sap posar-se en marxa i sap posar-s’hi perquè la seva alegria és molt contagiosa.

Sap de primeres lletres. Mestra per vocació, creient en Déu i en les persones. Convençuda de què la fraternitat es construeix dia a dia des de les petites coses, gaudeix dels miracles que la convivència és capaç de realitzar en la quotidianitat. Viu en comunitat.

Aquesta sensibilitat tampoc és improvisada. Ha estat molt de temps al capdavant del Centre de la Mercè en el Raval de Barcelona, col·laboradora en el repartiment d’aliments pels “sense sostre” a Arrels, responsable i voluntària de la Fundació Escó, voluntària en el suport de la lectura al Col·legi Lestonnac de Badalona… i així una cosa darrere l’altra i fins i tot, en alguna ocasió, dues o més coses alhora.

Els viatges a l’Equador i Bolívia amb l’Associació Benallar li han canviat la interpretació dels mapes i no és capaç de veure ni d’entendre les fronteres, siguin geogràfiques o mentals.

Entre unes coses i altres ha aconseguit comprendre que és i on està la dignitat humana, aprenentatge poc comú tal com estan els assumptes en el nostre món.

Com que un dels seus trets és fer la vida més fàcil a la gent, ha estat col·laborant en el projecte Formació de dones  Laila que treballa per la promoció i integració de la dona mitjançant l’ensenyament de la llengua.

Fins aquest any podies sentir la seva veu forta i segura explicant les diferències que hi ha entre una castanya i una pestanya, lletrejant els ingredients necessaris per fer la melmelada, o abraçant els arbres amb el seu grup de dones pels parcs de Badalona el dia del Medi Ambient.

Té corda per estona. Enguany la trobaràs els dimarts a la tarda fent de les seves: l’Acollida i el Comerç Just… Just! El millor que sap fer.

Ara li surten els somriures pels ulls.

Mª Luz López Domínguez (9 d’octubre de 2020)

Entrades relacionades

Deixa un comentari